L'erosió és la forma de degradació del sòl que predomina en els climes àrids, amb pluges escasses, però sobtades i torrencials i llargs períodes secs, com passa a les regions mediterrànies. Suposa el desgast de la superfície terrestre sota l'acció dels agents erosius (aigua i vent, principalment). Aquesta acció natural ha existit sempre en la superficie terrestre. Quan sols actuen les forces de la natura -"erosió geológica o natural"-, la velocitat d'arrossegament del sòl és suficientement lenta per a que la seua velocitat de formació compense les pèrdues. Però si hi ha una ruptura de l'equilibri en favor de les acciones erosives, el fenomen s'incrementa enormement. Aquesta acció accelerada és causada, en la major part dels casos, per l'acció humana: tala de boscos, incendis, transformacions en àrees cultivables, etc. Aquest tipus d'erosió es denomina "erosió antrópica". (Geocities)

L' erosió del sòl és una degradació progressiva que no s'atura ni en la estació seca ni en l'estació humida. Durant els llargs períodes secs, el sòl es quarteja i es desintegra en partícules que són arrossegades per vents i tempestes. I encara que finalment arribi la pluja no tot són beneficis. Si bé l'aigua caiguda fa creixer la vegetació, també origina una explosió demogràfica entre els animals herbívors: ramat, conills i rates sobretot. Animals pasturant, acompanyats d'agrupacions d'insectes, s'agrupen entorn dels bassals creats recentment i destrueixen tota la vegetació del voltant. A més a més cal tenir en compte la força de les pluges torrencials que és tan o més erosiva que el vent. De manera que on la vegetació no ha desenvolupat un potent sistema radicular per absorvir i retenir l'aigua (arrels de les plantes fanerógames) la vegetaxió no és capaç de retenir l'aigua dels rius que es formen en aquestes plujes torrencials que deixen darrera de sí un paisatge ple de regueres i escorrancs. (XTEC)

En la xarrada dedicada a l'Erosió de sòls i recursos hídrics al Pirineu impartida per José María García Ruiz de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) es va comprovar com els processos erosius s'han vist aminorats des dels anys 50 per la recuperació de la vegetació després de l'abandonament del camp. Açò també ha provocat una reducció dels cabals disponibles, amb evidències clares de pèrdues de recursos hídrics superficials. (Universitat de València)