ProZ.com translation contests »
32nd Translation Contest: "Movie night" » English to Catalan » Entry by Júlia Moll


Source text in English

Translation by Júlia Moll (#36562)

To say that I was compelled by Parasite from start to finish is an understatement; its filming style with tracking shots are enthralling. Having watched several Korean films during the London Korean Film Festival, I was familiar with the usual genres employed in such films but Parasite seemed to defy them all! Parasite is comedic, in a quirky way, it is also a thriller, straddles class divisions and also depicts a family tale amongst other genres and is therefore likely to appeal to all ages.

Parasite truly deserves to be watched in a cinema to appreciate its nuances and the stylish cinematography. As a summary, to avoid spoilers, Parasite tells the tale of the interaction between the Park family and the Kim’s, an unemployed family, whose contrasting worlds collide with long lasting consequences.

[...]Bong Joon-Ho manages to pique the audience’s interest with brightly lit shots coupled with the effective use of indoor space, and it is surprising to realise, after the film’s 2 hour 12 minute length, that most of the scenes occur within the Park family’s home. The mundane elements of domesticity are displayed with an intriguing perspective showcasing Bong Joon-Ho’s flair. It is a slow burner but you will revel in its beauty and ingenuity as Parasite convinces that it operates solely on one level but it is in fact multi-layered and depicts social realism with empathy and pathos.

The cast are beguiling to watch, every facial movement and action is accentuated, even the mere act of walking up or down stairs can convey hidden meaning, which the camera fragments. Levels of unease are also created by virtue of that effective use of space with unusual camera angles and dramatic weather conditions ratcheting up that sensation. There is a surreal nature to Parasite, which its score emphasises, and furthermore the film adopts elements of the absurd devised in such an ingenious way which is truly cinematic magic. Parasite’s apparent eeriness will certainly keep you riveted and would not feel alien to the Twilight Zone school of filmmaking.

The actors are very impressive and add breadth to their roles creating relatability whilst seeming effortlessly cool. When Ki-Woo and Ki-Jeong Kim were working within the Park family home as private tutors they certainly epitomised this level of nonchalant, understated authority creating an aura of mysticism with the unspoken, almost mythical, tutoring techniques employed. Quite simply, the actors Park So-Dam and Choi Woo-Sik, as Ki-Woo and Ki-Jeong, are compelling to watch in the different directions that Parasite follows and they carry these performances seamlessly thereby inviting the audience to be on their side.

[...]Parasite is a remarkable piece of extremely skilful filmmaking, it is simply a must see film, and so I am looking forward to re-watching the film on its UK general release date.
Dir que la pel·lícula "Parasite" em va captivar de principi a fi seria quedar-se curt. El seu estil de filmació i les seves tomes de seguiment són fascinants. Com que he vist diverses pel·lícules coreanes durant el Festival de Cinema Coreà de Londres, ja coneixia els gèneres que se solen fer servir en aquestes pel·lícules, però "Parasite" els evita tots! Té comèdia, una comèdia poc convencional, també té elements de thriller, tracta les divisions de classe i també retrata una història familiar, entre altres gèneres i, per tant, és probable que agradi a gent de totes les edats.

Realment val la pena veure "Parasite" al cinema per poder apreciar els matisos i la seva gran cinematografia. En resum, per evitar els espòilers, "Parasite" explica la història de la relació de la família Park amb la de Kim, una família sense ingressos, dos mons oposats que col·lisionaran amb unes conseqüències que duraran en el temps.

[...] Bong Joon-Ho aconsegueix despertar l'interès del públic amb fotogrames molt lluminosos i l'ús eficaç dels espais interiors, i ens sorprenem en adonar-nos-en, després de les 2 hores i 12 minuts de pel·lícua, que la major part de les escenes tenen lloc dins la casa familiar dels Park. Els elements mundans de quotidianitat domèstica es mostren amb una perspectiva intrigant que posa de manifest el talent de Bong Joon-Ho. És de desenvolupament lent, però gaudireu de la seva bellesa i ingenuïtat, ja que "Parasite" sembla insinuar que només opera en un nivell, però de fet té diverses capes i fa una representació del realisme social amb empatia i sentiment.

El repartiment fa unes actuacions encantadores, s'accentua cadascuna de les expressions facials i les accions, fins i tot el simple fet de pujar o baicar unes escales pot transmetre un significat amagat, que la càmera fragmenta. L'ús eficaç de l'espai combinat amb angles inusuals amb la càmera i condicions climatològiques extremes aconsegueixen generar un sentiment d’intranquil·litat. "Parasite" té una naturalesa irreal, que és destacada per la seva banda sonora, i a més a més la pel·lícula empra elements de l'absurd de manera tan enginyosa que és pura màgia cinematogràfica. La naturalesa aparentment inquietant de "Parasite" de ben seguir que us tindrà enganxats al seient i no queda gaire lluny de l'escola cinematogràfica de "The Twilight Zone".

Els actors són sorprenents i afegeixen profunditat als seus papers creant una sensació propera mentre que alhora estan serens sense esforçar-se. Quan Ki-Woo i Ki-Jeong Kim treballaven dins la casa familiar dels Park com a tutors privats, definitivament personificaven aquesta mena d'autoritat despreocupada i modesta, amb la qual cosa es creava una aura de misticisme en les tècniques d'ensenyament tàcites, gairebé mítiques. Senzillament, els actors Park So-Dam i Choi Woo-Sik, fent de Ki-Woo i Ki-Jeong, són captivadors de veure en les diferents direccions que pren "Parasite" i actuen a la perfecció, convidant l'espectador a posar-se de part seva.

[...] “Parasite” és una excel·lent pel·lícula d'una destresa cinematogràfica increïble, simplement una pel·lícula imprescindible i, per tant, espero amb il·lusió tornar-la a veure quan arribi als cinemes al Regne Unit.


Discuss this entry