Source text segment #3- «Una luz sin fuerza para llegar al suelo ribetea con tiza las molduras y las aristas de las casas, que tienen facha de haber dormido mal, y obliga a salir de entre sus sábanas a las nubes desnudas, que se envuelven en gasas amarillentas y verdosas y se ciñen, por último, una túnica blanca». Please log in to comment.
| Translations of this segment (9 total; 9 unique)Una llum somorta, sense força per arribar a terra, voreja amb clarió les lleixes i els cantells de les cases, que tenen pinta d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els seus llençols als núvols despullats, que s'emboliquen en gases groguenques i verdoses i s’abriguen, finalment, amb una túnica blanca Una llum sense força per arribar a terra riveteja amb guix les motllures i les arestes de les cases, que fan fila d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els seus llençols els núvols nus, que s'emboliquen en gases groguenques i verdoses i es cenyeixen, finalment, una túnica blanca Una llum sense força per a arribar a terra enriveta amb guix les motllures i les arestes de les cases, que fan fatxa d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els llençols els núvols nus, que s'emboliquen en gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, finalment, una túnica blanca Una llum sens prou força per arribar al sòl fistona amb guix les motllures i les arestes de les cases, que fan cara d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els seus llençols a les Una llum sense força per arribar al sòl riveteja amb guix les motllures i les arestes de les cases, que tenen fatxa d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els seus llençols als núvols nus, que s'emboliquen en gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, finalment, una túnica blanca Una llum sense força per arribar a terra perfila amb guix les motllures i les arestes de les cases, que tenen fatxa d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els llençols els núvols nus, que s'emboliquen amb gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, ja per acabar, una túnica blanca Una llum sense força per arribar a terra enriveta amb guix les motllures i les arestes de les cases, que fan fila d'haver dormit malament, i obliga els núvols nus a sortir d'entre els seus llençols, que embolcallen amb gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, finalment, una túnica blanca Una llum sense força per arribar a terra riveteja amb guix les motllures i arestes de les cases, que tenen fatxa d'haver dormit malament, i obliga a sortir d'entre els seus llençols als núvols nuus, que s'emboliquen en gases groguenques i verdoses i se cenyeixen, per acabar, una túnica blanca Una llum sense prou força per arribar al terra enriveta amb guix les motllures i les arestes de les cases, que tenen fatxa d’haver passat la nit del lloro, i força a sortir d’entre els seus llençols als núvols nus, que s’envolten en gases grogoses i verdoses i que es cenyeixen, per últim, una túnica blanca |